Son Servera

Arran de la deriva aquests darrers mesos de diverses declaracions polítiques i socials efectuades en matèria lingüística que discutien la necessitat d'aplicar la Llei de normalització i el decret de mínims que regula l'ús de la llengua pròpia a l'ensenyament, l'Ajuntament de Son Servera, per possibles futurs esdevenidors, ha decidit ratificar aquesta actitud per mitjà d'una proposta per a la defensa de la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, tal com ja han fet diversos ajuntaments de la part forana, com ara Pollença, Inca, sa Pobla o Manacor.

De fet, és cert que l'Ajuntament serverí mai no ha posat excessives traves a l'aplicació del català com a llengua pròpia i preceptiva de la corporació i, per extensió, del municipi serverí, tal com ho demostra, per exemple, l'aprovació el 2005 del Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Son Servera, o, recentment, en aquesta legislatura, la creació de la Regidoria de Normalització Lingüística.

Però si certs corrents polítics i socials mai no han estat gaire sensibilitzats a donar la importància que es mereix la nostra llengua, almenys sí que s'havia permès que les inquietuds de la nostra societat es poguessin vehicular a través de lleis i normatives que avançassin cap a la normalització del català. Aquestes passes esdevingueren amb l'aprovació unànime del Parlament Balear de la Llei de normalització lingüística l'any 1986, o el Decret 92/1997 de mínims de català a l'Ensenyament.

Hores d'ara, algunes postures extremistes contra el català (disfressades de defensa del malloquí-menorquí-evissenc, en una polèmica sobre el nom de la llengua totalment estantissa) és molt preocupant. Per això, aquesta ofensiva contra el català s'ha de trobar amb l'oposició frontal de tota la societat, començant pels ajuntaments, l'Administració més propera als ciutadans.

Així, amb la presentació a ple d'aquesta proposta de suport l'Ajuntament insta les institucions públiques de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat, a més de constatar la funció de la Llei de normalització lingüística que, des del consens polític i la cohesió social, ha compatibilitzat la cooficialitat del català i el castellà amb la protecció i la promoció de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Balears.