Son Servera

En la darrera sessió plenària de l'Ajuntament de Son Servera, totes les forces polítiques que el conformen, equip de govern i oposició, aprovaren unànimement aquesta proposta, amb la qual l'Ajuntament s'adhereix al corrent dels ajuntaments que han defensat públicament i oficialment la vigència de la Llei de normalització lingüística i del Decret de mínims a l'ensenyament, com ara Pollença, Capdepera, Inca, sa Pobla o Manacor.

Aquesta aprovació simbòlica suposa que l'Ajuntament garanteix la política lingüística que du endavant d'acord amb el Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Son Servera i que es manté al marge de possibles contradiccions o atacs a la llengua i cultura pròpies. De fet, l'Ajuntament serverí mai no ha posat traves a l'aplicació del català com a llengua pròpia i preceptiva de la corporació i, per extensió, del municipi serverí, tal com ho demostra, per exemple, a més de comptar amb el Reglament, la creació de la Regidoria de Normalització Lingüística.

Com a municipi caracteritzat per una diversitat lingüística molt àmplia dels seus habitants, aquesta diversitat ha d'esdevenir en riquesa sociocultural i integradora, i mai no com a perjudici vers la llengua pròpia. El coneixement de llengües és riquesa personal i cultural, però mai no s'ha de crear conflicte lingüístic entre unes i altres. Així, la política lingüística de l'Ajuntament preveu garantir el dret de tots els serverins a parlar la seva llengua, català o castellà, però assegurant que ningú no pugui ser discriminat per raó de l'idioma, i molt menys si s'usa la llengua pròpia, el català. Un bilingüisme real i equilibrat no provocaria aquests conflictes.

Amb tot, amb aquesta proposta de suport, l'Ajuntament insta les institucions públiques de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat, a més de constatar la funció de la Llei de normalització lingüística que, des del consens polític i la cohesió social, ha compatibilitzat la cooficialitat del català i el castellà amb la protecció i la promoció de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Balears.