La prehistòria i història antiga de Son Servera està documentada en els 42 jaciments arqueològics catalogats. Del període pretalaiòtic, en destaquen: coves de sa Font Gata, es Rafal Baix, Ca s'Hereu, etc.
De l'època talaiòtica, els talaiots des Puig, de Pula i de Ca s'Hereu en són els més significatius.
De l'ocupació musulmana de Mallorca ens han quedat vestigis com són la cultura del conreu i del regadiu, l'agricultura en general, així com l'ús de certs topònims. Al camp, la població s'agrupà en petites alqueries i rafals.
El territori de Son Servera, amb la conquesta islàmica, passà a formar part del districte de Yartan (Artà), juntament amb Capdepera i Sant Llorenç.
L'arribada de les tropes de Jaume I a l'illa de Mallorca data de 1229. És coneguda la resistència dels musulmans a les muntanyes d'Artà, que acabà l'any següent, el 1230. El rei Jaume I atorgà la Carta de Franquesa de l'illa de Mallorca, on s'exposaven els drets dels pobladors de l'illa. Aquest document tengué una llarga vigència, fins al Decret de Nova Planta del segle XVIII.
Després de la conquesta de l'illa, es dugué a terme el Repartiment de Mallorca. El territori es repartí en grans porcions de terra. Jaume I es quedà amb una part important, que comprenia: Inca, Pollença, Sineu, Petra, Artà, Montuïri, les muntanyes, la meitat de l'Albufera i la meitat del terme de Ciutat. Jaume I oferí part dels seus territoris als seus aliats. L'origen de Son Servera el trobam en aquest fet.
Durant el període comprès entre l'any 1250 i el 1300, trobam dos grans propietaris a la comarca: els Ferri i els Cervera. A través d'una sèrie d'aliances familiars, la possessió de Binicanella passà de generació en generació fins que l'any 1474 es repartí entre dos germans Servera. Una part de la possessió s'anomenà Son Frai Garí, mentre que l'altra fou la de Ca s'Hereu.
En el segle XVII, Son Frai Garí fou subhastada per la Reial Audiència de Mallorca i comprada per la Universitat d'Artà, mentre que la possessió de Ca s'Hereu fou repartida per herència als fills de Salvador Servera.
Son Servera no va tenir administració pròpia fins a principis del segle XIX, quan s'independitzà d'Artà. L'article 310 de la Constitució de Cadis (1812) deia que es formaria consistori a tots els pobles amb més de 1.000 ànimes. D'aquesta manera, Son Servera aconseguí la independència, que perdé dos anys més tard.
L'any 1820, la pesta bubònica assolà el nostre municipi i reduí considerablement la població. També afectà les poblacions d'Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Manacor. La independència definitiva d'Artà data de 1837.
De finals del segle XIX, hem de destacar la participació de serverins a la Guerra de la Independència de Cuba i Filipines.
Durant el segle XX, l'economia serverina ha sofert un important canvi: de basar-se en l'agricultura, la ramaderia i, en menor mesura, de la pesca, ha passat a ser un dels focus turístics de l'illa.