Premi Metge Joan Lliteres

Escultura


Celebració de Sant Ignasi i Premi Metge Joan Lliteres

Commemoració de l'alçament del cordó sanitari establert al municipi amb motiu de l'epidèmia de pesta del 1820.

Conta la tradició, qui sap si verídica o llegenda, que cap al maig del 1820 un vaixell procedent de Tànger va fer parada a la nostra costa per mig enterrar a l'arena, tapat amb un capot, un dels seus tripulants que havia mort en estranyes circumstàncies.

La maledicció va esdevenir quan poc després un pagès, que justament traginava pels voltants, va reparar el capot i se'l va posar per cobrir-se de la serena en pujar cap a Son Servera. El sendemà ja era mort, i en poc temps ja en foren una cinquantena.

D'altres fonts, però, assenyalen altres causes de l'origen de l'epidèmia.

Si bé mantenen l'arribada del vaixell a la badia, expliquen que al poble de Son Servera una veïnada que nomia Francisca Brunet Lliteres va morir en circumstàncies poc clares clínicament i que seguidament, i ben aviat, moriren el seu home i un veïnat d'aquests. Es creu que ambdós homes havien estat manobres de descàrrega d'aquell vaixell que havia arribat a costa per portar blat, ja que n'hi havia mancança a causa d'una greu sequera a la comarca. Des d'aquí s'estengué la malaltia.

Sigui com sigui, l'accelerada proliferació de l'epidèmia ja no tengué aturall, per bé que tant el metge de la vila, el doctor Lliteres, com el metge d'Artà, el doctor Pere Sureda, de tot d'una reconegueren la malaltia i decidiren aïllar els malalts.

A principis de juny, la Junta Superior de Sanitat manà definitivament establir el cordó sanitari militar a Son Servera, prohibint terminantment de traspassar-lo.

El poble entrà d'aleshores en un ambient desolador, perquè ningú no gosava de sortir pels carrers; fins i tot diuen que hi brotaren herbes i mates de no trepitjar-se durant tant temps.

Si fou devastadora, que abans d'estendre's hi havia 1.808 habitants a la vila, i en moriren 1.040; per tant, una vegada sufocada l'epidèmia, tan sols quedaren 768 persones.

Prop de tres mesos durà l'angúnia i la desgràcia dels serverins, fins que a poc a poc, cap a finals del mes d'agost, semblà que tot ja estava controlat i de fet ja no hi hagué més morts, encara que es va mantenir el cordó un temps llarg per precaució. Segons les fonts consultades, el darrer cas de pesta registrat data del 7 d'agost de 1820, quan morí Pere Massanet de Ca s'Hereu.

En sessió extraordinària del Ple de 5 de juny del 1820, el batle d'aleshores, el senyor Joan Nebot i Sureda, els regidors i el vicari in capite, fra Joan Sureda, decidiren que marcarien com a dia festiu de precepte el dia sant en què s'aixecàs el cordó sanitari.

L'any següent, per confusió, s'honorà el dia de sant Pere Nolasc, el 30 de gener del 1821, però ja al 1822, per ordre del senyor Francisco Servera, se celebrà el dia de sant Ignasi, l'1 de febrer, realment el dia en què s'aixecà el cordó sanitari.

El 2005 l'Ajuntament de Son Servera va instaurar el Premi d'Investigació Metge Joan Lliteres com a mostra d'agraïment a tot l'ajut que durant aquells mesos tan tràgics vàrem rebre, tant de metges i sector sanitari com de gent altruista que ens va ajudar i altres pobles que també ens donaren una mà econòmicament per refer el nostre malfet poble.

Amb aquest transfons de retornar simbòlicament aquells ajuts, aquest premi d'investigació Metge Joan Lliteres pretén reconèixer els mèrits de persones, entitats i associacions que vetlen per tasques de consciència social, humanitària i d'investigació científica i mèdica en benefici de tota la ciutadania.

El metge Lliteres, fill il·lustre de Son Servera amb tots els mèrits, fou una figura transcendental per a l'esdevenir de l'epidèmia, ja que el seu ull clínic i l'estimació pel seu poble, primer com a metge i després com a secretari municipal, permeteren contrastar l'evolució d'aquella malaltia desconeguda i qualificar-la com a pesta. I no descansà per atendre tots els malalts i imposar totes les mesures necessàries perquè poguéssim sortir d'aquella situació.

Fins al 2011 aquest premi s'atorgà amb la col·laboració de la Fundació Mateu Orfila de la Conselleria de Salut i Consum. A partir de 2012 l'Ajuntament el convoca personalment.

Les entitats guardonades han estat les següents:

  • 2022 - Aspanob, Associació de Pares de Nins amb Càncer de Balears.
  • 2021- Son Servera Solidari.
  • 2020- ADIBA, Associació de Diabètics de les Illes Balears.
  • 2019 - Sonrisa Médica.
  • 2018 - Fundació Banc de Sang i Teixits.
  • 2017 - Projecte Campus Saludable de la UIB.
  • 2016 - Associació de Celíacs.
  • 2015 - Projecte Home.
  • 2014 - Associació de Fibromiàlgia d'Inca i Comarques.
  • 2013 - Associació Son Servera Solidari.
  • 2012 - Associació Impuls Ara.
  • 2011 - Associació contra l'Esclerosi Múltiple.
  • 2010 - APROP, Associació d'Ajuda als Malalts amb Càncer de Llevant.
  • 2009 - Associació Estel de Llevant.
  • 2008 - ONG Metges Sense Fronteres.
  • 2007 - Francisco Kovacs, Fundació Kovacs.
  • 2006 - Alfonso Ballesteros, president de la Reial Acadèmia de Medicina.
  • 2005 - Tomeu Català, Projecte Home.